documentos de pensamiento radical

documentos de pensamiento radical

domingo, 8 de abril de 2018

8 poemas de RAMBLA DEL RAVAL de FERRAN AISA





LA MÀQUINA DE COSIR

A la meva mare

No puc deixar
de parlar
amb melangia
de la vella
màquina de cosir,
marca Singer,
que tenia

la meva mare
al nostre pis
del carrer
de la Cadena.
Ja fos d’hivern o d’estiu,
de dia o de nit,
la mare
sempre estava cosint,
cus que cosiràs,
hores i més hores,
la vida és dura
i els dies passen
en un tres i no res.
La vella màquina
a pedal,
enfilant l’agulla
i enllestint,
en un dit i fet,
vestits i abrics.
Fent un descans
sortia al balcó
per guaitar
si venia el pare
de la fàbrica,
tot dient-me:
-En aquella cantonada
van matar
El Noi del Sucre,
d’aquesta manera
m’ensenyava
coses de la vida...
Era un temps
que ja s’ha perdut
i si hom ho recorda
se li omplen els ulls
de llàgrimes,
tot pensant
en aquell infant
que no sabia
parlar correctament,
i a la màquina de cosir
li deia: miaca,
en aquells anys cinquanta,
quan el pare venia
de la fàbrica
de sifons i gasoses,
i, per a mi,
era la fiaca,
i no pujava al terra
sinó al ding-dang,
i els coloms eren tites;
i la meva primera escola
de l’Ajuntament,
al carrer de la Diputació,
i, per Nadal, fèiem el pessebre
a la classe de la senyoreta Maria,
i jo portava “el caganer”;
i venien el tres Reis d’Orient
i a les sabates em deixaven
carbó ensucrat i una espasa;
i l’escola del carrer Ponent,
on cantàvem el Cara al Sol;
i al Sant Ramon,
un maig florit,
feia la primera comunió...
Era un altre temps,
i tenia un cavall de cartró,
i tenia una bata a ratlles,
i tenia una gata grisa,
i tenia un castell de fusta
amb soldadets de plom,
i tenia un escut del Barça,
i tenia un llibre de missa,
i tenia la mà del meu pare:
i la vida tenia,
segurament,
un altre, però, noble
color.

On ha quedat
aquell món?




INVENTARI DE POSTGUERRA


En un viejo país ineficiente,
algo así como España entre dos guerras
civiles...
Jaime Gil de Biedma, Vita Beata


Tercer año triunfal,
el glorioso movimiento:
¡Españoles!...,
l’exili, la presó
i els camps de treball,
Mauthausen,
Hiroshima,
els maquis,
l’Acció Catòlica,
l’Auxili Social,
Flechas y Pelayos,
¡Arriba España!
La fam, la misèria,
la tuberculosi,
els pobres
de solemnitat,
el racionament,
el Pla Marshall,
Gilda,
els toros,
la Ràdio,
el futbol,
el gol de Zarra,
la boxa
i la lluita lliure;
el cinema,
la copla
i la desfilada
de la victòria!
Penitències
de Setmana Santa,
processons,
exercissis espirituals:
Quo Vadis,
La túnica sagrada,
Espartaco...
Ciris a Sant Pancràs
i a Santa Rita.
La vaga
dels tramvies,
el Congrés
Eucarístic,
la doble moral,
la censura,
l’estraperlo,
l’explotació
de l’home
per l’home,
l’emigració.
Cabarets,
cases de barrets,
bisbes,
capellans
i falangistes
catalans.
Guerrillers urbans,
Facerias,
metralleta
Stein,
Flash Gordon
i Superman.
Els aprenents
de torero,
els artistes
de saló,
Carpanta”,
La família Ulises,
el Biscuter
i el Sidecar;
la mula Francis
i Rintintín;
Santana,
Anquetil,
Cassius Clay
el rei del Ring.
El suïcidi de Marilyn,
la pluja del Vallès
i la gran nevada
del seixanta-dos;
l’assassinat de Kennedy,
Bonansa
i els Intocables
d’Eliot Ness;
la dimensió
desconeguda
i la samba brasilera
de Garrincha, Didí,
Vavá, Pelé i Zogalo.
Els serials de la tarda,
El Coyote;
els consells
moralistes
de la senyora Francis;
el dia del Domund
i els anuncis:
Yo soy aquel
negrito,
Norit
el borreguito...
Els vint-i-cinc anys
de pau, la por,
el silenci,
la conspiració
maçònica;
els anarquistes,
els comunistes,
l’or de Moscou,
el gol de Marcelino.
el sis-cents,
la Costa Brava,
la Costa del Sol,
el Cordobés,
el turisme,
el boom econòmic,
l’especulació,
la carrera espacial,
l’arribada a la lluna
i el big bang.
El braç incorrupte
de Santa Teresa,
el Sant Sepulcre,
la Santíssima Trinitat,
els màrtirs
de la Santa Creuada,
les pel·lícules
de capa i espasa,
el signe del Zorro,
i ¡Santiago y cierra
España!
Els obrers,
els estudiants,
els miners d’Astúries,
la policia,
el Top,
la ETA,
la teta
i la rateta que escombrava
l’escaleta.
La música Pop,
els hippies,
Katmandhou,
LSD, Vientam,
la meditació Zen;
el Maig de París
i el temps
de les cireres.
La nova cançó,
la lluita, la mort,
el garrot,
Puig Antich
bandera negra
al cor!
El Valle
de los Caídos,
la Monarquia,
la política,
la comèdia,
el drama
i la tragèdia.
La democràcia,
la transició,
la corrupció,
la traïció,
el pacte del silenci,
l’oblit del passat,
la postguerra,
la llarga
postguerra!


APATXE!
Que senzilla la història contada a petons!
Pep Castells,
El meu desencís


Repartíem fulls subversius a la Rambla,
incendiàvem amb ràbia l’horitzó
enlairàvem la roja i negra, i els vianants
fugien entre les sirenes,
la pluja de bales i la por.
La ciutat recollia la figura marcida
d’un somiador llibertari,
i els joves i els avis,
davant dels cotxes de la policia,
enlairaven el puny, al Liceu
s’anunciava Lohengrin.
Fluctuava per l’aire les plomes
d’un apatxe, entre núvols d’esperança
i petons desfets
al sol de Barcelona.
Fumàvem la pipa de la pau
carregada de marihuana,
i, asseguts a les escales del port,
esperàvem impacients,
com qui espera Godot,
-ai, feliços dies de “tutti-frutti”-,
la impossible arribada
se la Columna Durruti!
Trencàvem cada dia una llança
per la llibertat dels nostres cossos,
i sabíem que érem massa romàntics,
només uns sentimentals,
amb un paradís perdut al cor.
Però, a cops de desencís, aprenguérem
que sota les llambordes
no hi havia la platja,
ni que les barricades obrien el futur;
la utopia tenia un preu massa car
i els núvols eren molt negres.
El somni àcrata, a poc a poc, es desfeia
com un sucre en un got d’aigua.


UTOPIA


Enceníem bengales d’estrelles
pujàvem bastides al vent,
pintàvem a les parets avorrides
la “A” dins d’un cercle,
hissàvem somnis de llibertat
i enlairàvem les banderes
esquinçades de la revolució.
Descobríem els poetes:
Salvat, Machado, Hernández, Espriu i Rimbaud:
Par les soirs bléus d’étè, j’irais dans les sentier
Cantàvem Jara, Dylan, Baez, Ibáñez i Raimon:
No, digem no, / nosaltres no som d’eixe món
La vida, espurna de foc,
esclatava en el cor,
tant si plovia com si feia sol;
érem encenalls
cremant de bon matí,
ventall de l’amor
arqueret de Sant Martí.
Enfilats als núvols,
grimpaires de sal,
ens fèiem els fonedissos
i somiàvem pardals…
La utopia prenia
el bell nom d’Ítaca,
fil de seda i escata.
La divina acràcia
era el far i el camí
dels guerrers d’abans.
Els dies passaven
vestits de color gris plom,
dels somnis, a poc a poc,
fèiem estelles pel foc.




COM UNA BANDERA NEGRA


Quan enlairo la bandera negra
veig que la calavera és la teva calavera...
David Castillo,
Amb bandera negra.


El déu vent acarona els bells sentiments
i ens fa un bes per cada penyora.
El déu vent regala somnis d’amor
a canvi d’un bes robat.
Ai, pirata de ciutat
amb la bandera negra
plantada al cor!
El joc de la vida tremola
com un infant perdut
cercant la mà del pare
que, sense adonant-se’n, es fa gran
i es disfressa de pirata,
però tan sols és un vianant
que enlaira un estel
quan puja al terrat!
El pirata espera
l’abraçada d’una amant,
dolça bandolera trobada pel camí,
dolça bandolera robadora de cors,
dolça bandolera que ofereix un bes
per una penyora,
i el seu cos a canvi d’un altre cos.
El lligam de la vida
tremola al vent del terrat,
com una bandera negra
com un senyal de llibertat
com un somni de pirata
com un vaixell per l’alta mar!


ESTIU LLIBERTARI


Lluitarem per la utopia
tant si volen com si no,
preparant amb alegria
el camí d’un món millor.
Ramon Muns, Cant d’Utopia


L’estiu esdevenia una dona nua,
com un somni utòpic,
deessa de la Confederació,
bandera de foc,
flama de la revolució
que ballava la rumba catalana
entre la roja i negra,
els himnes i els petons.
La Barcelona tendra i rebel
de les barricades de maig
i la lluita per la llibertat
m’oferia una bella lliçó
que aprenia dels seus llavis.
Jornades al Park Güell,
debats inacabables al Diana,
mítings de Montjuïc,
corredisses per la Rambla...
música urbana al Zeleste,
temps de cireres i cançons:
Us en recordeu de l’Ocaña
transvestit per la plaça Reial,
seguit per la cort del Faraó?
Nosaltres plens de joventut
baixàvem pel carrer de l’Hospital
camí de la Rivolta,
per barrejar el cafè irlandès
amb Pink Floyd i el Gato Pérez,
i un flaire de marihuana.


HOMENATGE A ORWELL


Catalunya és una terra de pas
per on homes i dones han passat
durant milers d’anys.
Catalunya és un vaixell ancorat
entre les muntanyes i el mar.
Catalunya és un somni que s’estén
per rius, turons, vall, estanys,
vinyes, oliveres, camps de blat,
boscos, pobles i ciutats.
Catalunya té una senyera estelada,
quatre rius de sang, un drap negre,
el vel dolorós de Crist, un cant de ràbia,
la falç dels segadors i un crit de llibertat.
Catalunya vetlla un somni revolucionari,
un cant llibertari a la utopia,
una esperança de justícia,
Catalunya és un cant al vent,
n’és la quimera de lluitadors i poetes.
Catalunya són mil anys d’història,
gent d’ací, gent d’enllà, del nord
i del sud. Il·lusions escampades
a dalt de la carena i arran del mar.
Les arrels del poble són fruits d’altres pobles
que vingueren en so pau o en so de guerra,
allau d’immigrants...
Catalunya és un bocí del planeta terra,
quatre barres de foc al vent,
una bandera negre al cor.
Catalunya soc jo, i ets tu, i els avantpassats,
i els que ens sobreviuran i els que vindran
del nord i del sud. I tots junts som una terra de pas,
un destí que fa amb nosaltres la vida amb el vent
barrejat amb l’aigua, el foc, la fe, l’amor...,
tot plegat per anar obrint camí...


INÚTIL COMBAT


No soc ningú o bé l’habitacle,
només acullo l’infant perdut.
Màrius Sampere


No és gaire difícil senti que la vida
només és pura a la infantesa,
sobretot quan, a poc a poc, et fas gran,
i, de tant en tant, et fa mal l’esquena,
per això és molt més bell l’ofici de poeta,
poder refer tota mena de somnis,
fer volar coloms i tornar a ésser l’infant
d’aquells que enlairaven estels,
i berenaven pa amb oli i sucre
enfilats als terrats del barri xinès.


Rialles d’infants, ulls vius
com la fam. Mans tendres, pures
i obertes al món, vides desinteressades,
rialles d’infants
que refan els somnis innocents.


Ai, hereus dels nostres pecats,
condemnats a viure i a créixer
dins d’un món foll, malalt,
absurd i trencat! Perduts
en un inútil combat.


POEMAS DE FERRAN AISA DEL LIBRO RAMBLA DEL RAVAL
(Emboscall, Vic, 2004)





No hay comentarios:

Publicar un comentario