Aniversari.
Em dolen tots els cops de puny
que he estalviat als altres.
Em dol aquesta esfera que deixaré
als fills sense esma per a continuar.
Em dolen els anys que no han servit
per esborrar tanta misèria.
M’acosto al final sense la satisfacció
de la victòria i moriré poèticament
sense una Ilíada merescuda.
***
No ho dic pas en veu alta
però soc un privilegiat.
Puc escollir, cada matí,
si vaig a aturar un desnonament
o a una manifestació feminista.
Puc triar entre un gest cristià
o una acció revolucionària.
Soc un privilegiat
perquè cada dia
hi ha més d’una misèria
on anar a redimir-me.
***
M’escurcen la mirada
i em llencen sorra als ulls,
pretenen deixar-me cec.
No tinc res més a dir-te,
ja no hi ha capçaleres
que m’ajudin. Només crits.
Descerebrats per una pàtria
més o menys, embolcallats
en símbols de paper
van reduint-me els carrers
i ja no goso passejar
sota els olms i els plàtans.
Si no cantes, ben entonat,
l’himne no et deixen passar.
Han vençut, sempre, els sentiments
contra la raó i el seny.
Pep Castells. Sense penediment, sense esperança. Descontrol Ed. 2022
Fotografía de Teresa Chacón
https://m.youtube.com/watch?v=Te9ZfwXRhXY
ResponderEliminar