ATENEISME I COOPERATIVISME

El cooperativisme i els socors mutus van ésser una nova eina de fraternitat i d’instrucció solidària entre els obrers associats. Les cooperatives ja fossin de consum o de producció disposaven en els seus locals de biblioteca, sala d’esbarjo, sala d’actes, barberia i teatre. En aquest darrer espai se celebrava freqüentment concerts musicals, recitals poètics i representacions teatrals. Una altra iniciativa important de la classe obrera fou la instrucció dels seus associats. L’alfabetització, l’educació elemental i la formació humanista eren els pilars instructius de les societats obreres.
El camí vers la consciència obrera avançava a grans passes amb la creació d’aquests centres de cooperació solidària i de lluita que tenien per missió la millora de les condicions socials dels assalariats. Els anys seixanta del segle XIX foren els moments àlgids de les cooperatives de filats i teixits... L’any 1843 es va constituir la Societat de teixidors de cotó de Barcelona i Companyia, fàbrica que funcionava amb aportació de capital associat obrer. Joan Ventosa i A. Pérez Baró, en el seu estudi sobre el moviment cooperatiu, afirmen: <>
L’experiència cooperativista es va instal·lar on l’esperit federalista havia tingut més força, així es crearen societats d’aquests tipus a Barcelona i rodalies, l’Empordà, el Maresme, el Penedès, el camp de Tarragona, el Garraf i el Vallès. Entre les cooperatives creades a partir dels anys seixanta del segle XIX cal citar les següents: “La Bienhechora de Barcelona”; “La Propagadora del Trabajo de Barcelona”; “La Sociedad Cooperativa de Tejedores a Mano de Gràcia”; “La Unión Obrera de Sants”; “La Fraternidad de Sant Andreu”; “La Artística Carpintera”; “La Fraternidad de la Barceloneta”; “La Obrera Mataronense”; “La Obrera de Sabadell”; “La Fraternidad de Palafrugell”; La Equitativa de Palamós; La Aurora de la Garrotxa; etc. El moviment cooperatiu es va estendre arreu de la península ibèrica, algunes d’aquestes societats eren de signe agrícola, però també n’hi havia d’industrials. Entre les cooperatives espanyoles cal citar: “La Fraternidad” (Béjar); “La Igualdad” (Málaga); “La Abnegación”, “La Esperanza”, “La Unión”, “La Honradez” i “La Estrella” (Jerez de la Frontera); “La Verdad” (Còrdova); “Unión Obrera” (Saragossa); “La Asociación” (Valladolid), etc. També, aquells mateixos anys, es va desenvolupar les primeres mútues de socors: “La Protectora”; “Monte Pío”, “La Felicidad”; “La Fe”; etc., i destacaven les societats de crèdit i d’estalvi: “La Confiança” i “L’Esperança”. També es van crear societats obreres d’esbarjo, casinos menestrals i centres culturals escampats pels principals pobles de Catalunya. Alguns d’aquests centres han arribat als nostres dies amb el nom de la Constància, l’Amistat, l’Aliança, la Fraternitat... Les cooperatives també van crear biblioteques i escoles d’instrucció per obrers. La propaganda que apareixia en les publicacions El Taller, La Fraternidad, La Madre de Familia, El Trabajador són plenes de crides a la lluita contra la ignorància: <<¿La miseria y la ignorancia son las principales plagas que sufre el pueblo? Pues guerra a ambas. (...) Contra la ignorancia, escuelas, periódicos y libros; contra la miseria, la asociación.>>... La majoria de mestres eren obrers il·lustrats o professionals de l’ensenyament, simpatitzants de la causa, que acudien a les societats obreres en acabar la seva jornada laboral.

Ferran Aisa. La Internacional: el naixement de la cultura obrera. Editorial Base. Barcelona, 2007