2 poemas de ELS BOTXINS DE LA INNOCÈNCIA de Vicent Camps

RIURE

Riure com un xiquet, sense pensar

en com caurà la meua rialla.

Parlar com un xiquet, sense mesurar

cada paraula amb la certesa de dir

per ser i no mai per estar.

Volar com un xiquet valent,

sota la pluja, estimant sense mida

ni guany. Tastar els efectes secundaris

de la tendresa congènita i gratuïta

de besar. Guardar en el calaix primer

dels records primers, les sensacions

viscudes i convidar a tots, a tot estar

i caure a plom sobre la vida

SENSE SUBVENCIÓ

Quan la crítica porta subvenció,

crítics amb la crítica. Quan el cartell

ens anuncia rabiüts, poc mossegadors.

Quan encantats de conèixer-nos

amb el discurs a contra corrent, corrent.

Mentre no intuïsca ferida sincera en la veu,

ni apòsit que guarisca en el contingut,

disculpeu-me, però jo no diré que allí hi ha poesia.

Vicent Camps. Els botxins de la innocència. Ed. Neopàtria, 2018