Vagis on vagis
entra
en la Plaça Real
como
aquel que un día dejó de ser él mismo
para
despertar
rooms
chambres
en
aquesta casa va viure el pintor
Només
podran sortir amb begudes fora
del
local si disposen de seient i taula
duerme,
duerme mi amor
mira el
reloj de arena lleno de pájaros
Sense
soroll
te
recuerdo
y caen,
caen
En
aquest espai
aquesta
nit i més
y
vuelan, vuelan
cinco
angelitos
diez
rosas sobre tu nombre
una
vieja herida en mi corazón
Antonio Orihuela. Esperar Sentado. (2ª Ed.)Ed. Ruleta Rusa, 2017
Antonio Orihuela. Esperar Sentado. (2ª Ed.)Ed. Ruleta Rusa, 2017
Per alguna recòndita raó, aquest poema m'evoca aquest altre de Lluís Llach:
ResponderEliminarJo també he dormit a l'alba
sota una olivera
i em creia a resguard.
una abraçada
Hermoso también, quizás porque los dos buscan un refugio imposible... Un abrazo!!
ResponderEliminarsou preciosos tots quatre, vosaltres i els poemes <3
ResponderEliminarLlach parla de la muntanya de les oliveres
ci siamo quasi