Hui la meua
mirada s'escapa
i torne als meus dèsset;
al meu quadern secret,
al meu pare mort i viu,
a la meua mare trista i sola,
als meus estudis nocturns,
al meu treball diari,
a la meua solitud antiga,
a la meua mirada perduda,
a la meua xiqueta abandonada,
als meus somnis de poeta,
a la meua lluita d'igualtat,
al meu fràgil cor,
al meu amic que m'espera,
a la casa de la meua iaia,
al meu amor impossible,
Hui acull la meua mirada
i torne dels meus dèsset;
i sé que no hi haurà retorn,
que la meua línia continua,
que la meua vida segueix viva,
que els meus fills vida són,
que cada matí comence,
que en la meua mirada et trobe,
que la xiqueta m'acompanya,
que els meus somnis, somnis són,
que la igualtat és possible,
que el meu cor resisteix,
que la meua casa va amb mi,
que el meu gran amor sóc jo,
que l'amor és company,
que la mort arribarà.
I tot açò ho sé gràcies als meus dèsset.
i torne als meus dèsset;
al meu quadern secret,
al meu pare mort i viu,
a la meua mare trista i sola,
als meus estudis nocturns,
al meu treball diari,
a la meua solitud antiga,
a la meua mirada perduda,
a la meua xiqueta abandonada,
als meus somnis de poeta,
a la meua lluita d'igualtat,
al meu fràgil cor,
al meu amic que m'espera,
a la casa de la meua iaia,
al meu amor impossible,
Hui acull la meua mirada
i torne dels meus dèsset;
i sé que no hi haurà retorn,
que la meua línia continua,
que la meua vida segueix viva,
que els meus fills vida són,
que cada matí comence,
que en la meua mirada et trobe,
que la xiqueta m'acompanya,
que els meus somnis, somnis són,
que la igualtat és possible,
que el meu cor resisteix,
que la meua casa va amb mi,
que el meu gran amor sóc jo,
que l'amor és company,
que la mort arribarà.
I tot açò ho sé gràcies als meus dèsset.
***
El meu segon Moguer
Ací , acaronada
per les espurnes lluminoses
de les vostres
mirades còmplices,
on brollen dels
meus llavis
paraules i versos
amb sabor
de món agredolç.
Altre Moguer amb vosaltres.
Ací, com nòmades bojos, a la recerca
de vents nous i
lliures
farcits de
dignitat i tendresa,
sense més horitzó
que el caliu
de l’estima, l’abraçada
i el somriure.
Altre Moguer amb vosaltres.
Ací, on la
paraula germanor, tornada a parir,
rellisca suaument
per cadascuna de
les nostres pells
i ens fa alenar una
nova humanitat
més enllà de la utopia
dels somnis.
Altre Moguer amb vosaltres.
Ací, escampant llavor i llàgrima
amb batecs
d’esperança i mans obertes,
amb veus colpidores i apassionades
on viuen el clam
d’una terra que mor
i una vida que
gemega.
Altre Moguer amb
vosaltres.
Per tot arreu,
per a tothom i amb vosaltres.
Gràcies a totes i
tots.
Voces del
Extremo, Moguer, 2016
***
amb petjades decidides i valentes.
Trepitjarem muntanyes, sendes, valls
i la nostra diversitat compartida
serà la força que ens farà arribar.
***
Cloure els ulls a la foscor,
guarint punxeguts records
que són part del meu camí,
d’altres temps i d’altres ombres.
Tots ells romanen en mi,
entre el pit, el coll, el muscle
i en voler arrossegar-me
l’altra meua dona sura.
I a les hores me n’adone
que no sóc meitat ferida,
sóc jo, sóc dona completa,
mereixedora de tot.
i.m. Juliol 16
***
Els ulls amb que m’ho mire tot
no són meus.
Quan mire les meues mans
et trobe a tu,
dona de pell fosca, maltractada, assetjada
que nit i dia escampa llavor
d’esperança i vida al seu voltant.
Quan mire els meus passos,
trepitje les teues sendes
que van cercant terra, pau i dignitat.
La teua mirada esferidora
ompli de vidres la sang d’aquesta impotència.
Quan mire el meu cor
ací et trobe,
surant en un mar furiós d’incerteses,
ànima i pell acollint-se,
nàufrag en aigües que tremolen i purifiquen.
Els ulls amb que m’ho mire tot
no són meus.
És el desig falaguer de la vida
qui mira a través d’ells.
i.m. juliol 2016
***
Pell, vam ser pell,
envaïda pel goig
dels amants inexperts,
univers de
fantasies i anhels
abocat a un mar antic de desig
i fent un tast per assaborir-nos
enlluernàrem amb
besades la soledat compartida.
Pell, vam ser pell
sols això, pell.
***
arrelades a mar
fosca,
esteu cercant en
les ones
carícies de nova
vida.
Sirenes de cabells tímids
i d’ulls de
mirada humida
anheleu nou horitzó
desitjant claror
de dia.
Sirenes menyspreades
i hereves de
tanta por
heu de trencar el
silenci
enfonsant a la
foscor.
Sirenes entre les
ones,
d’altres terres,
d’altre sol,
sirenes de sal i
somnis,
parteres d’un
altre mon.
Imma Mañez Albert
Obra pictorica de Matilde Granados Belvis
Poesia per bressolar realitats i viure somnis. Moguer, Voces del Extremo 2016, ha estat un
ResponderEliminarsomni fet realitat tant per a la poeta com per
les amigues que hi erem amb ella i que tant ens l'estimem.
Gracias Antonio por compartir y compartirla. Besos poeta.
Gracias a vosotras por hacerlo posible, Carme. Besos!!
Eliminar